A cooltura FM cada dilluns de 8 a 9 del vespre

A cooltura FM cada dilluns de 8 a 9 del vespre (www.coolturafm.cat)
Barcelonès: canal 48 TDT
Sabadell: 105.5
Tarragonès, Alt Camp i Conca de Barberà: canal 54 TDT
Vallès Oriental: canal 40 TDT

divendres, 18 de novembre del 2011

Els nostres rius (I)

Catalunya és un país ric i ple de recursos. La varietat de l'hidrografia catalana ho demostra. Els rius del territori català es distribueixen en 4 xarxes hidrogràfiques i 3 conques.
Geografia Catalana

Una xarxa hidrogràfica és el conjunt de rius i afluents que neixen en una mateixa vessant d'una serralada i desemboquen en un mateix riu o mar.  Una serralada és un conjunt de serres. Les serralades es caracteritzen per tenir vessants i les serres per tenir cares. Els vessants d'una serralada queden determinats per la desembocadura dels rius que transcorren per la vall. Les cares de la serra queden determinades per la seva orientació geogràfica. En el cas de Catalunya tenim 3 serralades principals: la Pirinenca, la Pre-litoral i la dels Ports.

Vessants
Serralada Pirinenca
Cara oest del Pirneu, que
forma la xarxa hidrogràfica
Pirineneus-Ebre.
Cara est del Pirineu, que forma
la xarxa hidrogràfica Prineus-
Mediterrani.
Se situa al nord de Catalunya i representa la unió física de la península amb el continent. Per la seva extensió i per la seva alçada, que permet grans acumulacions de neu, és la serralada que aporta més aigua al territori. Té 2 vessants: el vessant Atlàntic i el Mediterrani. A catalunya, la serralada pirinenca, té varies cares que determinen diferents xarxes hidrorgàfiques. A grans trets, hi ha la cara est i la cara oest, les dues pertanyents al vessant Mediterrani. La cara est forma la xarxa hidrogràfica Pirineu-Mediterrani i la cara oest forma la xarxa Pirineu-Ebre. Al vessant Atlàntic només hi trobem un riu important que tingui el seu naixement a Catalunya: el Garona, a la Vall d'Aràn. Formen part d'aquesta serralada, serres com la del Cadí, Boumort o la del Montsec. 
Els rius d'aquesta serralada es caracteritzen per tenir un cabal abundant i molts d'ells tenen el seu naixement a estanys d'orígen glacial. La seva aportació principal d'aigua és la neu acumulada durant l'hivern.

Serralada Pre-litoral
Xarxa hidrogràfica Mediterrànea
Se situa paral·lela al Mediterrani a una distància d'entre 30 i 60 quilòmetres. Per la seva llarga extensió i posició té 3 vessants: la Mediterrànea -que forma la xarxa hidrogràfica mediterrànea-, la dels rius afluents o subafluents de la xarxa hidrogràfica Pirineus-Ebre i la dels rius afluents o subafluents de la xarxa hidrogràfica Pririneus-Mediterrani. Formen part d'aquesta serralada, serres com la de Montserrat, el Montseny o les muntanyes de Tivissa-Vandellòs.
El cabal dels rius d'aquesta serralada es caracteritzen per tenir una gran dependència de les precipitacions i patir fortes sequeres en èpoques estivals (estiatge). La seva principal aportació d'aigua són les plujes ja que degut a la seva alçada no pot acumular grans quantitats de neu i per això mateix en èpoques de pluges acostumen a produir-se algunes inundacions.

Serralada dels Ports
Serralada dels Ports
Se situa al límit de Catalunya amb el País Valencià i Aragó. La considerem una serralada a part de la del Pre-litoral perquè és una zona de transició entre el Sistema Hibèric i la Serralada Pre-litoral, a més la separa el riu Ebre. Pel que fa a la part catalana dels ports, que és la que estudiarem, només tenim una vessant que és la dels rius afluents o subafluents de l'Ebre. Formen part d'aquesta serralada, serres com la de l'Espina.


Ara ja tenim clar on neixen els nostres rius: al capdamunt d'aquestes serralades. També sabem cap a on pot anar l'aigua que baixa per aquests rius, però què determina les conques hidrogràfiques i quines característiques tenen?

Primer de tot cal definir què és una conca hidrogràfica. Una conca és el conjunt de punts més baixos de la vall, per on passa el riu. Normalment es forma a causa de l'erosió del propi riu i els seus afluents. S'entén per conca hidrogràfica el conjunt territorial que vessa les seves aigües superficials i el seus aqüífers dins una mateixa conca. D'aquesta manera alimenta un riu principal. Les conques hidrogràfiques les formen tots els rius i els seus afluents. Així una mateixa conca hidrogràfica pot tenir conques hidrogràfiques afluents. La conca hidrogràfica principal serà la que acabi desembocant al mar.
D'aquesta manera, a Catalunya, tenim conques hidrogràfiques internes, conques hidrogràfiques pertanyents a la conca hidrogràfica de l'Ebre i la conca hidrogràfica del riu Garona.

De les conques hidrogràfiques, les seves característiques i els seus rius en parlarem la setmana vinent, a la segona part del reportatge.


Bibliografia i fonts:

1 comentari:

  1. Teniu la segona part del reportatge en aquest enllaç:
    http://delllullatu.blogspot.com.es/2012/01/els-nostres-rius-i-ii.html

    ResponElimina