L'equip radiofònic de "Del Llull a tu" us desitja molt bones festes de Nadal amb unes quantes propostes Nadalenques acompanyades de les seccions habituals.
http://www.ivoox.com/del-llull-a-tu-programa-05-19-12-2011-audios-mp3_rf_950505_1.html
Gaudiu-lo!
dimarts, 20 de desembre del 2011
dimecres, 30 de novembre del 2011
3r programa
Pels que no ens vau poder sentir en directe, aquí teniu el pod-cast del 3r programa.
Recordeu que la setmana vinent no farem el programa però seguirem actulitzant el blog.
http://www.ivoox.com/del-llull-a-tu-programa-03-28-11-11-audios-mp3_rf_917783_1.html
Recordeu que la setmana vinent no farem el programa però seguirem actulitzant el blog.
http://www.ivoox.com/del-llull-a-tu-programa-03-28-11-11-audios-mp3_rf_917783_1.html
diumenge, 27 de novembre del 2011
Bartomeu Rosselló-Pòrcel
El primer programa d'Ars Legendi ha estat dedicat al poeta mallorquí Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Us deixem el més essencial del contingut del programa per a aquells apassionats de la poesia!
El 1933 aparegué el seu primer llibre, Nou pomes, rebut amb reserves per una part de la crítica. Major acceptació i ressò tingué Quadern de sonets, publicat un any més tard, amb un discurs més elevat i un concepte molt lliure del sonet.
Bartomeu Rosselló-Pòrcel va néixer a Ciutat de Mallorca el 1913. Cursà els estudis secundaris a l'Institut Balear, on tingué com a mestre Gabriel Alomar, que influí en la seva vocació literària i l'animà a col·laborar a la premsa local. Foren aquests uns anys d'aprenentatge literari marcats per l'assimilació de la tradició poètica.
A l'octubre del 1930 va partir cap a Barcelona per començar els seus estudis de Filosofia i Lletres. Fou deixeble de Carles Riba, Joan Coromines i amic del també poeta Salvador Espriu. Durant la seva estada a Barcelona va viure a la Residència dels Estudiants de Catalunya, l’actual Col·legi Major Ramon Llull, on organitzà la biblioteca i dirigí les edicions de poesia.
El 1933 aparegué el seu primer llibre, Nou pomes, rebut amb reserves per una part de la crítica. Major acceptació i ressò tingué Quadern de sonets, publicat un any més tard, amb un discurs més elevat i un concepte molt lliure del sonet.En acabar els estudis es traslladà a Madrid per preparar la seva tesi doctoral, i també es va preocupar de la incorporació de la literatura de les Illes Balears als corrents peninsulars. Però mentre feia oposicions a càtedra d'institut, el va sorprendre la Guerra Civil i va haver de retornar a Barcelona, on s'allistà a l'exèrcit republicà.
A finals de desembre del 1937, malalt de tuberculosi pulmonar, fou traslladat al sanatori del Brull, al Montseny, on va morir el 1938, quan només tenia 24 anys. Aquesta mort prematura el convertí en símbol d'una generació perduda, i en els primers anys de la postguerra el seu nom va ser venerat i la seva obra gairebé mitificada.
Pòstumament es va publicar el volum de poemes Imitació del foc, dedicat al seu amic Salvador Espriu.
Els temes principals que trobem en l’obra de Rosselló-Pòrcel són, entre d’altres, la guerra civil, la mort, la seva terra, l’amor i meditacions sobre el propi fet literari.
En la seva poesia, Rosselló-pòrcel presenta una gran capacitat eclèctica i s’apropia de característiques de moviments literaris molt diversos, com ara el simbolisme, l’escola mallorquina, el barroc, el surrealisme , la tradició popular. Aquesta diversitat estilística ve acompanyada d’una gran habilitat evocativa, de captació d’imatges i d’impressions, utilitzant a voltes, la ironia. El món de Rosselló-Pòrcel no és fred ni inamovible, ans al contrari, càlid i juganer.
No debades el foc és la imatge fonamental de la seva poesia, de fet aquest element dóna nom a la seva obra cabdal, imitació del foc. Els seus poemes expliquen la realitat com un esdevenir apassionat i fluctuant, com la dansa de les flames. Aquesta visió és compartida amb altres autors com ara Rainer Maria Rilke, Paul Valery, i Jorge Guillén. Així doncs, en els seus poemes, Rosselló-Pòrcel ens ofereix una gran diversitat d’atmosferes i d’imatges, de situacions i d’objectes.
La percepció de Gabriel Alomar sobre la seva obra poètica:
"No es tractava encara d’una obra arribada al seu terme en el sentit que li mancava emancipar-se de l’origen intel·lectual per a ésser emanació pura del sentiment. Rosselló era encara massa intel·lectual per a venir a l’eclosió absoluta i lliure d’un espiritual. Treballava la forma i el contingut com una lluita del pensament en l’expressió, més com un eco de l’emoció restituïda a la primitiva virginitat."
Carles Riba diu sobre la seva poesia:
"Un poema fet era la forma que ell havia volgut per a un instant singularment intens de la seva integració cap a ell mateix; però com s'esdevé amb tot autèntic gran poeta, la poesia era per l'obra d'ell, més poesia, havia sortit de la seva indeterminació pura, entrant en el temps i en l'acompliment d'un fi humà."
Aquí podeu escoltar el programa dedicat al poeta mallorquí i ex-resident amb l'entrevista a Josep Camprubí, organitzador de l'exposició: http://www.ivoox.com/del-llull-a-tu-programa-02-21-11-11-audios-mp3_rf_905893_1.html
Aquí podeu escoltar el programa dedicat al poeta mallorquí i ex-resident amb l'entrevista a Josep Camprubí, organitzador de l'exposició: http://www.ivoox.com/del-llull-a-tu-programa-02-21-11-11-audios-mp3_rf_905893_1.html
dijous, 24 de novembre del 2011
2n programa
Ja tenim aquí el segon programa pels que no ens vàreu poder seguir en directe o pels que ens volgueu tornar a escoltar. Aquest programa està dedicat a l'exposició del poeta mallorquí Bartomeu Rosselló-Pòrcel. A més estrenem apartats com "Temps de cinema" o "Ars legendi".
http://www.ivoox.com/del-llull-a-tu-programa-2-21-11-11-audios-mp3_rf_905893_1.html
http://www.ivoox.com/del-llull-a-tu-programa-2-21-11-11-audios-mp3_rf_905893_1.html
divendres, 18 de novembre del 2011
Els nostres rius (I)
Catalunya és un país ric i ple de recursos. La varietat de l'hidrografia catalana ho demostra. Els rius del territori català es distribueixen en 4 xarxes hidrogràfiques i 3 conques.
 |
| Geografia Catalana |
Una xarxa hidrogràfica és el conjunt de rius i afluents que neixen en una mateixa vessant d'una serralada i desemboquen en un mateix riu o mar. Una serralada és un conjunt de serres. Les serralades es caracteritzen per tenir vessants i les serres per tenir cares. Els vessants d'una serralada queden determinats per la desembocadura dels rius que transcorren per la vall. Les cares de la serra queden determinades per la seva orientació geogràfica. En el cas de Catalunya tenim 3 serralades principals: la Pirinenca, la Pre-litoral i la dels Ports.
 |
| Vessants |
 |
| Cara oest del Pirneu, que forma la xarxa hidrogràfica Pirineneus-Ebre. |
 |
| Cara est del Pirineu, que forma la xarxa hidrogràfica Prineus- Mediterrani. |
Els rius d'aquesta serralada es caracteritzen per tenir un cabal abundant i molts d'ells tenen el seu naixement a estanys d'orígen glacial. La seva aportació principal d'aigua és la neu acumulada durant l'hivern.
Serralada Pre-litoral
 |
| Xarxa hidrogràfica Mediterrànea |
El cabal dels rius d'aquesta serralada es caracteritzen per tenir una gran dependència de les precipitacions i patir fortes sequeres en èpoques estivals (estiatge). La seva principal aportació d'aigua són les plujes ja que degut a la seva alçada no pot acumular grans quantitats de neu i per això mateix en èpoques de pluges acostumen a produir-se algunes inundacions.
 |
| Serralada dels Ports |
Se situa al límit de Catalunya amb el País Valencià i Aragó. La considerem una serralada a part de la del Pre-litoral perquè és una zona de transició entre el Sistema Hibèric i la Serralada Pre-litoral, a més la separa el riu Ebre. Pel que fa a la part catalana dels ports, que és la que estudiarem, només tenim una vessant que és la dels rius afluents o subafluents de l'Ebre. Formen part d'aquesta serralada, serres com la de l'Espina.
Ara ja tenim clar on neixen els nostres rius: al capdamunt d'aquestes serralades. També sabem cap a on pot anar l'aigua que baixa per aquests rius, però què determina les conques hidrogràfiques i quines característiques tenen?
Primer de tot cal definir què és una conca hidrogràfica. Una conca és el conjunt de punts més baixos de la vall, per on passa el riu. Normalment es forma a causa de l'erosió del propi riu i els seus afluents. S'entén per conca hidrogràfica el conjunt territorial que vessa les seves aigües superficials i el seus aqüífers dins una mateixa conca. D'aquesta manera alimenta un riu principal. Les conques hidrogràfiques les formen tots els rius i els seus afluents. Així una mateixa conca hidrogràfica pot tenir conques hidrogràfiques afluents. La conca hidrogràfica principal serà la que acabi desembocant al mar.
D'aquesta manera, a Catalunya, tenim conques hidrogràfiques internes, conques hidrogràfiques pertanyents a la conca hidrogràfica de l'Ebre i la conca hidrogràfica del riu Garona.
De les conques hidrogràfiques, les seves característiques i els seus rius en parlarem la setmana vinent, a la segona part del reportatge.
Bibliografia i fonts:
dimecres, 16 de novembre del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)