Catalunya entra en sequera

Aquesta setmana, coincidint amb el començament del mes de març, a Catalunya hem entrat en sequera. Es considera que hi ha sequera en un territori quan hi ha un període perllongat de falta de precipitacions. I és que a Catalunya fa 3 mesos que no plou, o almenys ha plogut o nevat molt poc. També ha influït en aquest factor el vent que va bufar amb intensitat durant l'onada de fred del mes de febrer.

L'últim episodi de pluges generalitzades el vam tenir el mes de novembre. Tot i així, a Catalunya tenim dèficit d'aigua -també- des del mes de maig de l'any passat aproximadament. Ara bé, hi ha una gran diferència de dèficit entre la conca hidrogràfica de l'Ebre i les conques hidrogràfiques internes. A la conca hidrogràfica de l'Ebre el dèficit arriba a ser preocupant, mentre que a les conques hidrogràfiques internes la sequera només ha arribat a la vegetació. Molts boscos de Catalunya ja van patir aquesta situació durant l'estiu passat. Recordem que durant l'estiu del 2011 també vam tenir episodis perllongats de falta de pluja i fort vent, acompanyats d'unes temperatures càlides.

Fig. 1. Percentatge de precipitació caiguda a
Catalunya durant l'any 2011 respecte la
mitjana climàtica.

En aquests mapes confeccionats pel SMC (Fig.1) es pot apreciar ben bé la diferència de precipitació durant l'any 2011 entre les conques internes (est de Catalunya) i la zona corresponent a la conca hidrogràfica de l'Ebre (oest de Catalunya). Una de les zones on el dèficit d'aigua és més accentuat és el sud de la Vall del Valira, l'alt Segre i el Noguera Pallaresa al seu pas pel sud del Pallars Sobirà i Pallars Jussà.

Fig. 2. Precipitació acumulada durant el mes de
novembre de 2011. Cal destacar la gran quantitat
de precipitació acumulada al nord-est de Catalunya
i als Ports de Tortosa Beseit. La Vall del Segre i el sud
de la Vall del Valira van ser les menys beneficiades
per les pluges del novembre.

És interessant d'observar la influència que té l'alçada de les muntanyes amb la quantitat de precipitació que rep un territori. (Fig. 2, 3, 4 i 5). A les zones on hi plou menys respecte la mitjana climàtica és on es nota més. I aquesta zona, actualment és la vall del Segre. Durant els 4 mesos analitzats, es pot veure com la Serra del Boumort i la seva continuïtat pel nord (Pic de l'Orri) i pel sud (Serra del Montsec) és on es nota més la diferència de precipitació entre els fons de les valls i els cims de les muntanyes. El mapa del mes de novembre arriba a semblar, més que un mapa de precipitació, un mapa de relleu, perquè s'arriba a diferenciar el congost que talla la Serra del Montsec, per on passa el Noguera Pallaresa.

Fig. 3. Precipitació acumulada durant el mes de
desembre de 2011.  A la major part de Catalunya
no va caure ni una gota.

 A les imatges 3, 4 i 5, també s'aprecia com la Serra del Cadí rep més precipitació que els fons de les valls de la Cerdanya, l'Alt Urgell i el Berguedà.

A la imatge 4 també es pot veure una zona de més precipitació corresponent a la muntanya de Collserola.

A la imatge 5 es distingeix clarament la Serra del Port del comte amb més precipitació que els seus voltants.

Fins ara hem analitzat la precipitació caiguda que influeix directament a les reserves d'aigua. Les reserves d'aigua depenen de la zona que estiguem parlant. Els pantans de la zona pertanyent a la conca hidrogràfica de l'Ebre tenen unes reserves d'aigua del 59% mentre que les de les conques internes són del 83%.

Tenint en compte les escasses reserves actuals de neu al Pirineu i pre-Pirineu es preveu un estiu amb escassetat d'aigua sobretot a les terres de Lleida, on els pantans depenen més de les nevades que no pas els de les conques internes.

Des de l'any 2008 no patíem una situació de sequera tan greu, per tant hem d'estar molt atents amb els treballs i les sortides al camp i al bosc per evitar incendis.

Fig. 4. Precipitació acumulada durant el mes de
gener de 2012. Al litoral central, la Catalunya interior,
les terres de Lleida i el Pre-Pirineu a penes va precipitar.

Fig. 5. Precipitació acumulada durant el mes de
febrer de 2012. La zona pertanyent a la conca
hidrogràfica de l'Ebre ha estat una altra vegada
la menys beneficiada per les pluges.

La recepta per no patir restriccions d'aigua més endavant, o per minimitzar-les, és la que hauriem d'haver après de la lliçó que ens ha donat l'economia mundial: utilitzar els recursos necessaris.