Els nostres rius (i II)

Com vam dir a l'anterior article una conca hidrogràfica és el conjunt territorial que vessa les seves aigües superficials i el seus aqüífers dins una mateixa conca; essent una conca el conjunt de punts més baixos de la vall per on passa un riu. A Catalunya tenim 3 grans conjunts de conques: la conca de l'Ebre, les conques internes i la conca del Garona.

Conca hidrogràfica de l'Ebre

És el conjunt de rius afluents i subafluents del riu Ebre. El principal riu català que aporta les seves aigües a l'Ebre és el Segre. Té el seu naixement a la Cerdanya Francesa i té un afluent important com és el riu Valira. La majoria de rius pentanyents en aquesta conca neixen al Pirineu, molts d'ells en estanys o llacs d'alta muntanya que s'alimenten bàsicament de la neu acumulada durant l'hivern. L'ús de les aigües d'aquesta conca va destinat principalment al regadiu de la plana de Lleida, la Segarra i les Garrigues.

Vegeu la imatge 2 de l'article anterior.

Conques hidrogràfiques internes

Són les conques dels rius que neixen i desemboquen a Catalunya. Els principals rius són la Muga, el Fluvià, el Ter, la Tordera, el Besòs, el Llobregat, el Foix, el Gaià i el Francolí. Aquests rius també tenen afluents importants com pot ser el cardener en el cas del Llobregat. Tenen, però, característiques ben diferents depenent de l'indret geogràfic en que neixin. Per això es diferencien amb dues xarxes: la Pirineu-mediterrània i la mediterrània. La xarxa Pirineu-mediterrània està formada pels rius Muga, Fluvià, Ter i Llobregat. Aquesta xarxa pateix l'anomenat fenòmen de l'estiatge que és la disminnució del cabal a l'estiu, sobretot cap al final d'aquest període. En canvi, la xarxa Mediterrània són rius molt més curts. Majoritariament neixen a la serralada pre-litoral. Els principals rius són: el Tordera, el Besòs, El Foix, el Gaià i el Francolí. Tenen una influència molt gran de les èpoques humides, patint igualment l'estiatge durant l'època estival i produint-se fortes i perilloses avingudes quan plou amb abundància.

Vegeu les imatges 3 i 4 de l'article anterior.

Conca hidrogràfica del Garona

Riu Garona i alguns afluents

És la conca hidrogràfica formada pel riu Garona que neix a la Vall d'Aran i desemboca a l'oceà Atlàntic, passant abans per ciutats franceses importants com Toulouse i Bordeaux. És l'únic riu que neix a Catalunya que aporti les seves aigües al vessant atlàntic. El seu cabal, com el del riu Ebre, és important perquè recull el desglaç dels cims més alts del Pirineu. La particularitat d'aquest riu és que també rep aigua del vessant mediterrani a través del “Forau d'Aigualluts” a 2.074 metres d'alçada. Està situat als peus del massís de la Maladeta i l'Aneto. Aquest forat s'empassa literalment la gran quantitat d'aigua que rep dels “Ibons” del Salterillo, Barrancs, i l'Escaleta, deixant anar només un rierol que més aball ja porta el nom de riu Ésera, afluent de l'Ebre. Aquesta aigua torna a sortir al vessant atlàntic a la font dels “Uelhs deth Joeu” a la Vall d'Aran a 1.050 metres d'alçada. Aquesta font fa néixer el riu Arriu Joeu, afluent del Garona.

Encara que Catalunya sigui un país amb una distribució hidrogràfica que equilibra el territori i ha donat molta riquesa, no vol dir que no haguem de millorar amb la gestió d'aquest bé natural que és la base de la qualsevol tipus de vida a la Terra, el planeta blau.